Dintre dels tipus d’observació
que existeixen aquesta setmana vaig
dedicar una sessió completa de les pràctiques a realitzar una observació
externa i no participativa de la psicopedagoga amb un nen de 5 anys
diagnosticat amb l’espectre TDAH. D’aquesta sessió vaig fer un registre narratiu
de tot el què vaig anar observant que a continuació vaig a relatar-ho. Després
d’aquest registre vaig estar formulant dubtes i observacions que havia anotat
amb l’especialista. A continuació exposo el que vaig enregistrar, encara que
com bé anuncia Álvarez Rojo(1984), “l’observació
no és una màquina passiva, per això, la interpretació que es fa dels fets
observats està impregnada de la pròpia personalitat, coneixements i valors de l’observador
que genera sempre una visió esbiaixada de la realitat observada”.
Registre narratiu
Un nen de 5 anys diagnosticat amb
TDAH entra a l’aula per rebre sessió de treball per part de la psicopedagoga
del centre. Quan entra a l’aula comença a rebolcar-se pel terra, a emetre sons
i a amagar-se per baix dels estants al mateix temps que emet sons(ecolàlies)
sense parar. L’especialista intenta dir-li que toca treballar de forma verbal i
intentant fer que s’assegui a la cadira. També li ensenya la rutina que toca
fer eixe dia, però el nen no fa cas, continua amb les seves rabietes. Com que
no hi ha manera de que s’assegui, s’utilitza el sistema de Reforç Positiu amb
gomets. L’especialista li explica que cada vegada que faci una cosa/conducta bé
o treballe se li assignaran gomets, al final de la sessió si hi ha més gomets
verds que rojos jugarà a les boles(joc que al nen li agrada molt). El nen al
final s’asseu a la cadira i observa les tasques que van a fer per mitjà de
pictogrames fixats enmig de la taula.
Als pictogrames s’hi pot observar
la següent seqüència d’activitats:
Pictograma 1: Parlar
Pictograma 2: Trencaclosques
Pictograma 3: Pintar
Pictograma 4: Boles (recompensa)
Pictograma 5: Casa(finalització
de la sessió)
El nen assegut a la cadira i l’especialista
a l’altre costat(enfront seu), comencen a treballar.
Activitat 1: Parlar. Es realitzen
diferents jocs i passada d’imatges sobre elements de la cuina i de cuinar. Cada
cop que es visualitza una imatge l’especialista li pregunta com és diu, el nen
ho diu, i ella li fa repetir per millorar la seua pronunciació i per a que
conegui aquelles que no sap. Després treballa els substantius afegint adjectius
a aquests perquè el nen faci associacions. Per exemple: nevera-frec,
forn-calent, etc.
Activitat 2: Trencaclosques. Se li dóna al nen un trencaclosques adequat
al seu nivell perquè el faci. El nen mira les peces, les toca, les observa
altra vegada i les repara. Intenta associar colors però no se’n surt. L’especialista
li comenta que busque totes aquelles que tinguen un costat finet i que les
separe de la resta. El nen comença a fer-ho... Un cop les té classificades se
li explica que ha d’encaixar les de la part fina(que són les peces que fan el
quadre del trencaclosques). Un cop muntat, li diu que ara fique les peces de l’interior.
El nen realitza l’activitat, però val a dir que no es manté quiet durant tota l’estona,
sinó que no para d’alçar-se de la cadira, moure’s, sentar-se, desconnectar
mirant cap a altres llocs, etc. Quan apareixen aquestes conductes, se li
recorda al nen el reforç positiu i se li van assignant gomets.
Activitat 3: A partir d’uns
dibuixos que tria el nen se li mana que pinte. Primer de manera lliure i
després seguint unes indicacions de colors. El nen presenta dificultats pel
maneig dels colors i per posar-hi pressió als mateixos. S’hi observa que té poc
desenvolupada la motricitat fina. Mentre realitza aquesta activitat el nen no
para de moure’s, de deixar de treballar, i també desconnecta, és a dir, es
queda mirant fixe a un lloc sense dir res i sense pintar.
Finalment, quan acaba l’activitat
de pintar, entre els dos recompten els gomets de color roig i color verd. Com
que hi ha més de color verd, se li dóna la recompensa al nen, jugar a les
boles. El nen s’alça de la cadira i es posa a jugar a les boles ell sol fins
que es fa l’hora d’anar-se’n a casa.
Cal dir que cada cop s’ha
realitzat una activitat, l’especialista li diu al nen que gire el pictograma,
així el nen pot anar seguint la
seqüència d’activitats.
Observacions comentades
En acabar la sessió hem estat dialogant
amb l’especialista sobre el que s’ha treballat, els objectius de cada
activitat, les conductes del nen, entre altres. Exposo a continuació alguns
aspectes:
A partir d’aquesta sessió hem
pogut observar la tècnica de modificació de conducta per mitjà del programa
de reforços positius. Quan el nen ha escoltat que podia jugar a les boles,
ha acceptat posar-se a treballar i deixar de fer rabietes. Encara que de
vegades durant la sessió ha tornat a fer-ne algunes més, però se li recordava el
reforç positiu que obtindria, i el nen tornava a treballar. Per mitjà del
reforç positiu s’ha aconseguit treure-li fruit a la sessió.
Els objectius de la primera
activitat que consistia en parlar eren estimular el llenguatge, ampliar el seu
vocabulari, estimular la pronunciació d’alguns fonemes, etc.
L’objectiu de la segona activitat
era treballar estratègies i tècniques de resolució de problemes per
mitjà del trencaclosques. El trencaclosques es situa com a problema i l’especialista
li ensenya a buscar estratègies de resolució del problema donant-li conforme li
faci falta més ajuts o menys.
Els objectius de l’activitat de
pintar era treballar la motricitat fina, aprendre a seguir instruccions i reconèixer colors amb
concordança amb la realitat.
Coma, R., Álvarez, LL.(2007). “Técnicas e instrumentos de evaluación psicopedagógica”.
Dins de J. Bonals, M. Sánchez-Cano (coords.), La evaluación psicopedagógica.
Barcelona: Graó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada