Al llarg d’aquestes dues
darreres setmanes he pogut estar present a tres tipus de sessions de treball d’un
mateix nen diagnosticat amb l’espectre autista. Sols ha faltat estar present a
la sessió de l’entrevista amb la família, però aquesta em va ser traslladada
per la meva tutora del centre de pràctiques. Deixo ací la meva observació...
Però abans faig una
aproximació del que he anat observant del treball diari amb ell a l’aula...
De fa quasi un any el nen es
comunica per mitjà del PECS(Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges),
el que anomenen al centre el “Comunicador”. El nen quan entra a l’aula, deixa
el seu comunicador damunt la taula, a la seva mà per si en algun moment li fa
falta.
A nivell lingüístic el nen
pronúncia ecolàlies i emet algunes paraules soltes sense connectors. Però per a
que emeta alguna paraula hi ha que estimular-lo bastant. La pronúncia de les
paraules s’aproxima als fonemes, però no els pronúncia bé.
A nivell conductual li costa
molt posar-se a treballar, és a dir, asseure a la cadira i fer el que la
psicopedagoga li demana. Molt sovint té rabietes abans de posar-se a treballar
i durant el treball. El nen crida, s’alça de la cadira, es posa a córrer per l’aula,
es tira pel terra, s’amaga en un racó, ... tot per no treballar o obeir. Davant d’aquestes
rabietes, la psicopedagoga utilitza
diferents mètodes per intentar extingir-les com el mètode de la reducció, el
mètode del reforç positiu, el mètode de la inhibició, entre altres.
Sessió directa amb el
nen(1hora)
Quan comença la
sessió, el nen té davant seu amb pictogrames les diferents activitats que hi ha
que fer en la sessió com podem observar en la fotografia.
Cada vegada que s’ha
realitzat una activitat és el propi nen qui gira la imatge per saber quina
activitat li toca a continuació.
Descripció de les activitats
d’aquesta sessió dels pictogrames:
Parlar. Durant uns 15 minuts es realitzen activitats
per estimular el llenguatge a partir d’imatges, de construcció de seqüències
temporals, d’associació d’imatges, etc.
Trencaclosques. Se li dóna
al nen un trencaclosques perquè el faci. Segons el seu grau de dificultat, se
li van donant ajudes.
Dibuixar. Per mitjà de
colors es treballen les associacions i les representacions mentals del nen.
Tablet. S’utilitza com a
reforç positiu. El nen té una gran destresa en la utilització de la tablet i
com que li agrada molt, se’l deixa els últims deu minuts jugar a jocs educatius
amb la tablet.
Casa. S’ha finalitzat la
sessió i el nen se’n va a casa.
Sessió visionada per la
família
El seu pare assisteix a
aquesta sessió i observa com és el treball de la psicopedagoga amb el nen perquè
aprengui algunes pautes.
En aquesta sessió es treballen les figures
geomètriques i associacions. A nivell conductual es treballa com mantenir-lo
assegut quan no vol treballar.
Val a dir que com el pare
estava present a la sessió, el nen es comportava d’una altra manera.
En aquesta sessió s’aprofita
també per intercanviar impressions entre la família i la psicopedagoga. D’aquesta
sessió apareix la inquietud de la família de no saber com evitar les rabietes
quan surten al parc a jugar i és hora d’anar-se’n. Així que es decideix que la
propera sessió de sortida a l’entorn pròxim serà anar al parc.
Sessió de sortida a l’entorn
pròxim
Aquesta és la seqüència que
se li presenta al nen per a la sessió:
Treball: estimulació del
llenguatge per mitjà d’imatges i treball d’associacions.
Eixida al parc: es surt amb
la companyia del seu pare. Anem tots quatre al parc més proper de la zona. El
nen corre i juga al parc sol, però sempre vigilant de què ens té al voltant.
Quan arriba el moment d’anar-nos-en
és quan el nen comença a córrer i a fer
rabietes perquè no vol. L’actuació és parlar amb ell, ensenyar-li la seqüència
dels pictogrames perquè recordi el que toca a continuació. Quan sortim del
parc, se li dóna un “xupa-xup” com a reforç positiu.
Es comenta amb el pare algunes observacions.
Casa: el nen se'n va a casa amb el seu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada