Assessorament psicopedagògic en l’educació formal

Dintre de les funcions del treball del psicopedagog trobem la funció d’assessorament als docents. A continuació vaig a descriure una sessió d’assessorament de les especialistes del gabinet en un centre ordinari.  

Contextualització

Al gabinet  fa uns mesos que assisteixen dos alumnes diagnosticats amb TDA d’un mateix col·legi públic de la zona. En una entrevista de la psicopedagoga del gabinet  amb la tutora d’un dels alumnes, la mestra li comenta que dintre del claustre d’infantil hi ha un interès per  conèixer  les característiques dels nens amb aquestes característiques, de cóm treballar amb ells i de com detectar les primeres  senyals per poder observar i actuar. 

La psicopedagoga li comenta que no tenen cap problema en realitzar una xerrada davant els docents per poder explicar-los els trets, la manera de treballar i en quines conductes es poden fixar.  

Objectiu de la sessió

Assessorar a l’equip docent sobre:

• Què és ’autisme i les seues característiques

• La seua detecció i els qüestionaris de detecció

• Recursos per a treballar amb aquest nens

• Tècniques de modificació de conducta

• Pronòstics

Descripció de la sessió

Dos de les especialistes es preparen aquesta xerrada conjuntament i preparen un guió per a aquesta amb la informació més rellevant. La sessió es realitza una vesprada fora de l’horari escolar. Quan les  especialistes arriben al centre observen com no sols està a l’aula els docents del cicle d’infantil, sinó que estan present tot el claustre. Fet que els demostra l’interès per part dels docents per aprendre i assessorar-se. 

La xerrada es desenvolupa de manera molt amena, les especialistes expliquen per mitjà d’un Power Point tot el que creuen que els servirà en la seua pràctica docent dia a dia. A les explicacions intercalen mostres visuals(fotos i vídeos) i experiencials de treballs amb nens, cosa que fa més dinàmica la xerrada. 

Al finalitzar deixen una estona perquè els docents puguen fer preguntes, contar les seves experiències i resoldre dubtes. 

Observacions personals

En primer lloc expressar l’alt grau de participació i col·laboració per part dels docents del centre ja que estava present tot el claustre, cosa que els ha sobtat a les especialistes i d’altra banda per les seues preguntes i inquietuds formulades al final de la xerrada.  

En segon lloc dir que la xerrada ha sigut molt dinàmica ja que les especialistes que la duien ben preparada han sabut acompanyar a la teoria mostres visuals i experiències significatives que han permès mostrar procediments i metodologies de treball amb aquests nens. Penso personalment que era el que més necessitaven aquells docents que tenien a l’aula un nen amb aquestes característiques.  

Per finalitzar remarcar la importància d’aquesta tasca d’assessorament. Personalment penso que les especialistes han sabut elegir la informació més rellevant, els recursos més adients per explicar, han sabut transmetre el que volien dir dins d’un clima afectiu i de col·laboració entre els assistents.

El món de la tecnològia i els nens autistes

Som conscients que cada cop estem més immersos en el món de les noves tecnologies i ja en són pocs aquells que no utilitzen alguna aplicació a la seva vida diària, ja sigui per mitjà de l’ordinador, Tablet o el mateix mòbil. 

La meva experiència professional m’ha donat lloc a comprovar com aquestes es converteixen en difícils o fàcils d’utilitzar davant d’usuaris determinats atenent la seva edat i el seu nivell cultural. 

Fa uns anys vaig impartir classes d’informàtica a gent de la tercera edat i vaig poder observar com era de dificultós fer entendre als alumnes com funcionava un ordenador, el seu ratolí, què era una carpeta, com s’emmagatzemaven els documents, i fins i tot com eliminar la por a tocar un ordinador per si es trencava,... i ja moltes més dificultats si ens endinsàvem al món d’Internet. Ara en aquests darrers anys treballant amb alumnes més petits, alumnes del cicle d’infantil, observe com aprenen i absorbeixen de ràpid el maneig de l’ordinador, de la pissarra digital i de les noves tecnoligies... 

Vinc a dir açò perquè quan vaig començar les pràctiques al gabinet, pensava que la utilització de les noves tecnologies amb nens amb aquestes característiques també suposaria un entrebanc per a ells. Però no, he de dir que m’he quedat sorpresa al veure com aquests nens també tenen la facilitat per aprendre ben ràpid i utilitzar les noves tecnologies. És per aquest motiu que crec que les noves tecnologies en companyia de les aplicacions que existeixen avui en dia són un gran recurs per poder atreure l’atenció d’aquests alumnes i fer-los servir com a mitjà d’aprenentatge tant a nivell curricular com a nivell sociocultural. 

L’altre dia esmentava en una entrada l’enllaç a la pàgina de ARASAAC, el Portal Aragonés de la Comunicació Augmentativa i Alternativa, on hi podem trobar grans quantitats de materials tant imprimibles com per treballar per mitjà de les noves tecnologies. En aquest portal inclús podem trobar la descàrrega d’una aplicació per tenir el “Comunicador” en format digital. Una gran eina digital molt més atractiva per als nens i fàcil d’utilitzar. 

Per finalitzar cal nomenar com tots els recursos educatius digitals que existeixen en el món de la tecnologia ens serveixen també com a recurs per poder treballar amb nens d’aquestes característiques també, ja que són més atractius i més dinàmics, el que permeten atreure la seva atenció i mantenir-la durant més temps.  

Treball col·laboratiu del psicopedagog

Dintre de les funcions del psicopedagog trobem la d’assessorar i coordinar els equips interdisciplinaris. La darrera setmana vaig estar en una reunió entre les tres especialistes que conformen el gabinet on vaig poder observar com treballaven baix la metodologia de treball col·laboratiu.

Els tres aspectes més importants que es van tractar en la reunió van ser: 

Respecte al treball amb els alumnes/Intercanvi d’experiències

Cada especialista comenta els objectius que està treballant amb els alumnes que atén i la metodologia que està utilitzant en cada alumne. Al mateix temps esmenta els avanços i dificultats amb les que es troba amb cadascun d’ells. Davant de cada exposició de cada nen, les altres dues especialistes aporten altres visions, és a dir, aconsellen i assessoren perquè provi altres metodologies que els han funcionat a elles amb altres alumnes

Elaboració de materials

Es parla de possibles materials a realitzar de manera manual per treballar  els objectius i de noves tendències o articles que aporten informació rellevant en la seua tasca diària.

Entre les tres especialistes es distribueixen l’elaboració de materials com pugui ser pictogrames o nous jocs per després poder-los utilitzar les tres a les seves sessions. 

Coordinació amb les famílies

En aquest punt es comenten les entrevistes que han mantingut amb les famílies, les inquietuds que els han traslladat amb l’objectiu de compartir el seu seguiment i de preparar les xerrades de l’Escola de Pares que també ofereixen en aquest gabinet i que en parlaré d’elles en una altra entrada.

Cal assenyalar en aquest punt com també es comenta com les famílies els han traslladat les inquietuds perquè al gabinet es treballen també alguns objectius curriculars.

Sessió d'observació d'una sessió de treball amb un nen amb TDAH

Dintre dels tipus d’observació que existeixen aquesta setmana  vaig dedicar una sessió completa de les pràctiques a realitzar una observació externa i no participativa de la psicopedagoga amb un nen de 5 anys diagnosticat amb l’espectre TDAH. D’aquesta sessió vaig fer un registre narratiu de tot el què vaig anar observant que a continuació vaig a relatar-ho. Després d’aquest registre vaig estar formulant dubtes i observacions que havia anotat amb l’especialista. A continuació exposo el que vaig enregistrar, encara que com bé anuncia Álvarez Rojo(1984), “l’observació no és una màquina passiva, per això, la interpretació que es fa dels fets observats està impregnada de la pròpia personalitat, coneixements i valors de l’observador que genera sempre una visió esbiaixada de la realitat observada”.

Registre narratiu

Un nen de 5 anys diagnosticat amb TDAH entra a l’aula per rebre sessió de treball per part de la psicopedagoga del centre. Quan entra a l’aula comença a rebolcar-se pel terra, a emetre sons i a amagar-se per baix dels estants al mateix temps que emet sons(ecolàlies) sense parar. L’especialista intenta dir-li que toca treballar de forma verbal i intentant fer que s’assegui a la cadira. També li ensenya la rutina que toca fer eixe dia, però el nen no fa cas, continua amb les seves rabietes. Com que no hi ha manera de que s’assegui, s’utilitza el sistema de Reforç Positiu amb gomets. L’especialista li explica que cada vegada que faci una cosa/conducta bé o treballe se li assignaran gomets, al final de la sessió si hi ha més gomets verds que rojos jugarà a les boles(joc que al nen li agrada molt). El nen al final s’asseu a la cadira i observa les tasques que van a fer per mitjà de pictogrames fixats enmig de la taula. 

Als pictogrames s’hi pot observar la següent seqüència d’activitats:

     Pictograma 1: Parlar

     Pictograma 2: Trencaclosques

     Pictograma 3: Pintar

     Pictograma 4: Boles (recompensa)

     Pictograma 5: Casa(finalització de la sessió)

El nen assegut a la cadira i l’especialista a l’altre costat(enfront seu), comencen a treballar.

Activitat 1: Parlar. Es realitzen diferents jocs i passada d’imatges sobre elements de la cuina i de cuinar. Cada cop que es visualitza una imatge l’especialista li pregunta com és diu, el nen ho diu, i ella li fa repetir per millorar la seua pronunciació i per a que conegui aquelles que no sap. Després treballa els substantius afegint adjectius a aquests perquè el nen faci associacions. Per exemple: nevera-frec, forn-calent, etc.

Activitat 2: Trencaclosques.  Se li dóna al nen un trencaclosques adequat al seu nivell perquè el faci. El nen mira les peces, les toca, les observa altra vegada i les repara. Intenta associar colors però no se’n surt. L’especialista li comenta que busque totes aquelles que tinguen un costat finet i que les separe de la resta. El nen comença a fer-ho... Un cop les té classificades se li explica que ha d’encaixar les de la part fina(que són les peces que fan el quadre del trencaclosques). Un cop muntat, li diu que ara fique les peces de l’interior. El nen realitza l’activitat, però val a dir que no es manté quiet durant tota l’estona, sinó que no para d’alçar-se de la cadira, moure’s, sentar-se, desconnectar mirant cap a altres llocs, etc. Quan apareixen aquestes conductes, se li recorda al nen el reforç positiu i se li van assignant gomets.

Activitat 3: A partir d’uns dibuixos que tria el nen se li mana que pinte. Primer de manera lliure i després seguint unes indicacions de colors. El nen presenta dificultats pel maneig dels colors i per posar-hi pressió als mateixos. S’hi observa que té poc desenvolupada la motricitat fina. Mentre realitza aquesta activitat el nen no para de moure’s, de deixar de treballar, i també desconnecta, és a dir, es queda mirant fixe a un lloc sense dir res i sense pintar.

Finalment, quan acaba l’activitat de pintar, entre els dos recompten els gomets de color roig i color verd. Com que hi ha més de color verd, se li dóna la recompensa al nen, jugar a les boles. El nen s’alça de la cadira i es posa a jugar a les boles ell sol fins que es fa l’hora d’anar-se’n a casa.

Cal dir que cada cop s’ha realitzat una activitat, l’especialista li diu al nen que gire el pictograma, així el nen pot anar seguint  la seqüència d’activitats.

Observacions comentades

En acabar la sessió hem estat dialogant amb l’especialista sobre el que s’ha treballat, els objectius de cada activitat, les conductes del nen, entre altres. Exposo a continuació alguns aspectes: 

A partir d’aquesta sessió hem pogut observar la tècnica de modificació de conducta per mitjà del programa de reforços positius. Quan el nen ha escoltat que podia jugar a les boles, ha acceptat posar-se a treballar i deixar de fer rabietes. Encara que de vegades durant la sessió ha tornat a fer-ne algunes més, però se li recordava el reforç positiu que obtindria, i el nen tornava a treballar. Per mitjà del reforç positiu s’ha aconseguit treure-li fruit a la sessió. 

Els objectius de la primera activitat que consistia en parlar eren estimular el llenguatge, ampliar el seu vocabulari, estimular la pronunciació d’alguns fonemes, etc. 

L’objectiu de la segona activitat era treballar estratègies i tècniques de resolució de problemes per mitjà del trencaclosques. El trencaclosques es situa com a problema i l’especialista li ensenya a buscar estratègies de resolució del problema donant-li conforme li faci falta més ajuts o menys.

Els objectius de l’activitat de pintar era treballar la motricitat fina, aprendre a seguir  instruccions i reconèixer colors amb concordança amb la realitat.  

Coma, R., Álvarez, LL.(2007). “Técnicas e instrumentos de evaluación psicopedagógica”. Dins de J. Bonals, M. Sánchez-Cano (coords.), La evaluación psicopedagógica. Barcelona: Graó.